Aragon
L’Aragon es un bel exemple de la manièra coma cambi e progrès se fòndan amb l’istòria e la tradicion, creant atal un contèste que lo torna unenc.
|
La Comunautat d’Aragon es situada al nord-est de la peninsula iberica. Son territòri se constitua de las provincias d’Osca, Saragossa e Terol.
Sa situacion al nord-est d’Espanha ne desinha l’Aragon per jogar un ròtle decisiu al dedins de las regions del sud d’Euròpa. Amb 136 km de termièra amb França, es la pòrta centrala cap a Euròpa, dempuèi Espanha e Portugal.
Lo territòri d’Aragon cobrís mai de 47.500 km², siá la segonda d’Espanha. Sa situacion estrategia ne fa un ligam natural entre los dos aises de desvolopmanet mai importants d’Euròpa: l’Ais Atlantic e l’Aix mediterranèu.
Dins la Peninsula, l’Aragon, traversat en son centre per la valada de l’Ebre, es devengut una important zòna de desvolopament.
|
.jpg) |
Aragon
Es dotat de platafòrmas logisticas de novèla generacion, amb mai de 2.000 ectaras instadas, atal coma d’infrastructuras ce comunicasons (2 aeropòrts commerciaux, tren de nauta vitessa, malhum d’autorotas, de vias rapidas e de rotas).
Es un pòle internacional de cèrca e de formacion en logistica (Saragossa Lotistic Center en collaboracion amb lo Massachussets Institute of Technology).
Dispausa de dos universitats, l’universitat de Saragossa amb cinc campus, 31.893 estudiants e 3.621 professors, e l’universitat de Sant Jordi amb dos campus, 1000 estudiants e 225 professors.
Los ochanta centres de cèrca, de desvolopament e d’innovacion dins los diferents sectors e dos pars scientifics e tecnologics desvolopant projèctes dins divèrses domènis.
L’Aragon envestíns dins de sectors ennovaires (tecnologics de l’informacion e de la comunicason, energias novèlas, tecnicas environaas ementalas).
Conven de soslinhar la viticultura amb cinc apellacions de vin (Cariñena, Somontano, Campo de Borja, Calatayud e Cava), l’apellacion d’origina del cambajon de Terol, de la persega de Calanda e de l’òli del Bais Aragon). web
Los Pirinèus aragoneses
En matèria d’activitat de torisme, cal soslinhar l’esquilh que dispausa de dotacions privilegiadas dins los Pirinèus aragoneses (www.aramon.es , www.astun.com , www.candanchu.es ), lo torisme de natura atal coma lo patrimòni cultural facilitat per l’ofèrta d’albergaments de torisme rural e torisme verd, atal coma lo malhum d’ostalariás "Hospederías de Aragón" (www.hospederiasdearagon.com)
Espaci geografic
Lo relèu aragonés es constituat de tres grandas unitats: Las dos grandas sèrras de montanha: - Pirenèus e Sistema Iberic – e la depression centrala de l’Ebre. Entre elas, se tròban de zònas de transicion denomenadas, en Aragon, “somontanos”. Se destria tanben, del nòrd al sud, cinc unitats geomorfologicas: Pirenèus, Somontano pirenenc, Depression de l’Ebre, Piemont iberic e Sèrra Iberica.
Qualques chifras
Superficia
- 47,719 km2
- ço que representa 9,4% de la superficia de l’Espanha e 1,11% de la superficia d’Euròpa
Poblason
- 1,3 milions d’estatjants
- 2,9 % de la poblason d’Espanha
- 0,3% de la poblason d’Euròpa
- Taus de creissença de la poblason: 6,3% (al cors de las 5 darrièras annadas)
- Osca: 220,107 estatjants
- Saragossa: 932,502 estatjants
- Terol: 144,046 estatjants
Poblason estrangièra
- 124,404 estatjants
- 9.6 % de la poblason totala de l’Aragon
Institucions
La Cultura
Musèus d’Aragon
Torisme en Aragon
Festivals e manifestacions culturalas
Vidèus

Dadas
President: Excm. Sr. Marcelino Iglesias
Passejada Maria Agustín, 36
50004 SARAGOSSA
ESPANHA
Tel. + 34 976 71 40 00
http://portal.aragon.es